Contra la humiliació i l’ofec

El reconegut politòleg Bertrand Badie de l’Institut d’Études Politiques de París és dels que han vinculat més i millor l’anomenada Primavera Àrab al procés d’humiliació al qual aquests pobles han estat sotmesos històricament. Badie descarta, doncs, la idea del xoc de civilitzacions, perquè en les revoltes no hi veu tant components culturals o religiosos -d’altra banda, molt heterogenis dins de l’islam-, com … Continuar…

Full de ruta. Tot el que vols saber de la independència i no saps a qui preguntar-ho.

Textos: Patrícia Gabancho

Pròleg de Salvador Cardús

Ed. Fundació Catalunya Estat

Read More…

La hipòtesi conspirativa

Davant de la dramàtica recessió econòmica que vivim es pot mirar d’entendre què ens hi ha dut i què ens en traurà, o podem buscar-hi culpables. És el dilema de sempre: comprendre o jutjar, que són dues actituds intel·lectuals oposades: comprendre fa difícil el judici, i jutjar, la comprensió. I mentre que la comprensió pot afavorir l’esperança de saber sortir del desastre, buscar culpables sempre condueix a …

Continuar…

#novullpagar, l’entrenament

#novullpagar és una d’aquestes iniciatives que no s’han de valorar tant pel resultat final –quanta gent s’hi ha implicat, quin objectiu persegueix i s’assoleix, qui se n’aprofita oportunistament, quines reaccions provoca…- com per ser l’expressió a la superfície d’un malestar més profund. Vull dir que es tracta del símptoma, de l’indici, de la pista, d’una dolència subterrània greu que es manifesta en forma d’erupció desordenada, però inequívoca respecte de l’origen. I quin és l’origen de la malaltia? Doncs que els catalans ja en tenim prou de que se’ns passegin, que hem acabat la paciència, que ens estem desfent de la por atàvica a plantar cara i que la decisió d’emancipar-nos de la tutela colonial ja no té marxa enrere. Continuar…

El pretext de la cohesió (1)

Fa anys que aquest país veu llastada la seva ambició nacional per l’amenaça d’una hipotètica ruptura de la cohesió social. L’implícit que hi ha darrera de la defensa obsessiva de la cohesió és el del fals supòsit de l’existència de dues comunitats derivades del gran procés migratori dels anys cinquanta fins a mitjans setanta i que va portar al voltant d’un milió quatre-cents mil espanyols a Catalunya. Segons aquest clixé, dominant al llarg dels darrers quaranta anys, Catalunya estaria formada poc o molt a parts iguals per una comunitat autòctona i una altra d’arrels forasteres, de lleialtats nacionals i lingüístiques contraposades. És sobre aquest supòsit que, per exemple, un partit com el PSC ha construït tota una teoria política autojustificadora de la seva submissió al PSOE, pretesament per salvar-nos d’una amenaça lerrouxista, o que CiU s’ha excusat per a ajornar indefinidament l’assoliment dels seus objectius fundacionals. Continuar…

Pàgina següent » Scroll to top