Amb Salvador Cardús, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB; Manuel Milian Mestre, periodista i assessor d’empreses; Joan B. Culla, professor d’Història Contemporània de la UAB, i Antoni Puigverd, escriptor. Read More…
Entrevista del 3/24 – Salvador Cardús i Josep M. Antentas
Entrevista del 3/24 – Salvador Cardús i Josep M. Antentas, professors de Sociologia de la UAB, donen visions diferents del moviment 15-M
Pot veure el vídeo clicant sobre aquí.
Contra la humiliació i l’ofec
El reconegut politòleg Bertrand Badie de l’Institut d’Études Politiques de París és dels que han vinculat més i millor l’anomenada Primavera Àrab al procés d’humiliació al qual aquests pobles han estat sotmesos històricament. Badie descarta, doncs, la idea del xoc de civilitzacions, perquè en les revoltes no hi veu tant components culturals o religiosos -d’altra banda, molt heterogenis dins de l’islam-, com … Continuar…
Entrevista al web Camí independència
SALVADOR CARDÚS:“QUAN MENYS ENS HO ESPEREM, ENS CAURÀ A SOBRE LA CRISI QUE FARÀ POSSIBLE LA INDEPENDÈNCIA”
FOTOS I ENTREVISTES: Pau Marcos, Aida Pujadas, Joan Torras i Aida Tudó Read More…
Reportatge/entrevista breu al Telenotícies vespre (TV3), sobre el 15M
El TN Vespre del dissabte 12 de maig (2012) conté un reportatge breu, que va del minut 11 i 45 segons fins al minut 13 i 45 segons, on es contraposen les opinions de Joan Subirats i Salvador Cardús.
Full de ruta. Tot el que vols saber de la independència i no saps a qui preguntar-ho.
Textos: Patrícia Gabancho
Pròleg de Salvador Cardús
Ed. Fundació Catalunya Estat
Tertúlia d’El Matí de Catalunya Ràdio, amb S. Cardús, M. Milian Mestre, E. Vintró i J. B. Culla.
Amb Salvador Cardús, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB; Manuel Milian Mestre, periodista i assessor d’empreses; Eulàlia Vintró, catedràtica de Grec de la UB; i Joan B. Culla, professor d’Història Contemporània de la UAB.
La hipòtesi conspirativa
Davant de la dramàtica recessió econòmica que vivim es pot mirar d’entendre què ens hi ha dut i què ens en traurà, o podem buscar-hi culpables. És el dilema de sempre: comprendre o jutjar, que són dues actituds intel·lectuals oposades: comprendre fa difícil el judici, i jutjar, la comprensió. I mentre que la comprensió pot afavorir l’esperança de saber sortir del desastre, buscar culpables sempre condueix a …
#novullpagar, l’entrenament
#novullpagar és una d’aquestes iniciatives que no s’han de valorar tant pel resultat final –quanta gent s’hi ha implicat, quin objectiu persegueix i s’assoleix, qui se n’aprofita oportunistament, quines reaccions provoca…- com per ser l’expressió a la superfície d’un malestar més profund. Vull dir que es tracta del símptoma, de l’indici, de la pista, d’una dolència subterrània greu que es manifesta en forma d’erupció desordenada, però inequívoca respecte de l’origen. I quin és l’origen de la malaltia? Doncs que els catalans ja en tenim prou de que se’ns passegin, que hem acabat la paciència, que ens estem desfent de la por atàvica a plantar cara i que la decisió d’emancipar-nos de la tutela colonial ja no té marxa enrere. Continuar…
El pretext de la cohesió (1)
Fa anys que aquest país veu llastada la seva ambició nacional per l’amenaça d’una hipotètica ruptura de la cohesió social. L’implícit que hi ha darrera de la defensa obsessiva de la cohesió és el del fals supòsit de l’existència de dues comunitats derivades del gran procés migratori dels anys cinquanta fins a mitjans setanta i que va portar al voltant d’un milió quatre-cents mil espanyols a Catalunya. Segons aquest clixé, dominant al llarg dels darrers quaranta anys, Catalunya estaria formada poc o molt a parts iguals per una comunitat autòctona i una altra d’arrels forasteres, de lleialtats nacionals i lingüístiques contraposades. És sobre aquest supòsit que, per exemple, un partit com el PSC ha construït tota una teoria política autojustificadora de la seva submissió al PSOE, pretesament per salvar-nos d’una amenaça lerrouxista, o que CiU s’ha excusat per a ajornar indefinidament l’assoliment dels seus objectius fundacionals. Continuar…
